Oclusió i ATM

atm_dentro

PATOLOGIA DE LA ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR

Es la articulació entre el os temporal i la mandíbula. En realitat son dos articulacions, una a cada cantó del crani, que funcionen de forma sincronitzada. Es la única articulació mòbil entre els ossos del cap.

Quan existeix una disfunció en aquesta articulació, el resultat es una limitació en els moviments de la boca. Les alteracions més freqüents son el síndrome de la articulació temporomandibular, les fractures, luxacions/ subluxacions, bruxisme i artritis, les quals es caracteritzen per produir dolor, inflamació, limitacions de la mobilitat articular i descompensament muscular.

Bruxisme

Es el trastorn mes freqüent en odontologia i consisteix en apretar les dents o rascar de forma continuada podent provocar

  • Dolor en la articulació
  • Inflamació
  • Mal de cap
  • Sensibilitat dental
  • fractures dentals

El tractament consisteix en buscar reduir el dolor, prevenir els danys i disminuir aquest comportament al màxim mitjançant una fèrula de descàrrega